http://accio.gencat.cat/
Publicat el 08-06-2016
Data d'inici: 08-06-2016
Data final: 08-06-2016
L’emprenedoria a Catalunya és de més qualitat tant en els motius que justifiquen els projectes emprenedors com pel que fa al seu índex de supervivència i consolidació. Aquesta és la principal conclusió de l’últim Global Entrepeneurship Monitor (GEM) - Catalunya 2015, informe promogut pel Departament d’Empresa i Coneixement i la Diputació de Barcelona i elaborat conjuntament per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i el departament d’Empresa sota la direcció de Carlos Guallarte i en el marc de l’Observatori de la Petita i Mitjana Empresa. El GEM és un projecte internacional en què hi participen 62 països de tot el món.
En l'acte de presentació de l'estudi, el secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha agraït un treball que “ens permet comparar-nos amb d'altres regions del món”. En aquest sentit, Aregio ha constatat que “la tendència és positiva” i ha refermat el compromís de la Generalitat amb l'emprenedoria, a través d'iniciatives com el Programa Catalunya Emprèn.“Són els projectes empresarials els que generen feina i fan créixer l'economia”, ha reblat Aregio.
De la seva banda, el vicepresident segon de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha valorat molt positivament el fet que a l'informe s'identifica “una reducció del nombre d'empreses que tanquen a la demarcació de Barcelona”. Sobre això, Castells ha destacat que “gràcies al projecte amb Reempresa, s'han salvat 300 empreses i 1000 llocs de treball”.
L’índex d’activitat emprenedora (TEA, segons les seves sigles en anglès) mostra que el 6,42% de la població adulta catalana (18 a 64 anys) estava involucrada en activitats emprenedores en fase inicial (tant projectes naixents com nous). Desglossant el percentatge, la motivació d’emprenedoria per oportunitat –qui emprèn ho fa perquè té una idea i sap com materialitzar-la i treure-hi rèdits- se situa en el 5,2%, bastant per sobre del nivell espanyol (4,2%) i molt a prop dels registres europeus (5,8%). Pel que fa a la motivada per necessitat –qui emprèn ho fa perquè no troba feina per compte d’altri-, aquesta ha baixat 6,6 punts des del 2012, i s’ha situat en l’1,2%, per primera vegada en els últims cinc anys per sota dels valors espanyols i europeus (1,4% i 1,5% respectivament) En conjunt, això fa que la relació entre ambdues taxes (4.49) situï Catalunya en línia amb les economies basades en la innovació i per sobre de les mitjanes europea (3.98) i espanyola (2.96) (s'adjunta nota amb gràfics).
A aquesta dada positiva s’hi suma la solidesa dels projectes emprenedors a Catalunya. En aquest capítol, les iniciatives empresarials consolidades (de més de 3 anys i mig) representen el 10% de la població adulta de Catalunya i assoleixen així després dels últims quatre anys els seus nivells més alts; de fet, l’any 2015 es van superar en més de tres punts percentuals els valors europeus (6,53%) i dels països basats en la innovació (6,77%) –Gràfic 2. Una dada a què s’hi afegeix dues dinàmiques constants des del 2012: la de decreixement de les persones que abandonen els seus projectes (2,49% el 2012; 1,75% el 2013, 1,48% el 2014 i 1% el 2015), i la de la gran davallada de tancaments (des de l’1,90% el 2012 fins el 0,45% el 2015).
Amb tot, la TEA corresponent a l’any 2015 ha estat del 6,42%, 1.1 punts per sota dels valors de 2015. Un registre que està per sobre de la mitjana espanyola (5,7%) però per sota de la mitjana europea (7,6%). Una davallada lleugera que s’explica, precisament, per la reducció de l’emprenedoria per necessitat, derivada del canvi de cicle econòmic i una conseqüent millora d’oportunitats.
Perfil de l’emprenedor català
L’estudi també fa una radiografia de l’emprenedor català. L’any 2015 la mitjana d’emprenedors potencial, naixents, nous i en fase inicial se situava al voltant dels 38-39 anys. L’edat dels consolidats, en canvi, pujava 10 anys fins arribar als 48. En el nostre país els joves (19-34 anys) segueixen sent el segment de la població amb una TEA més elevada (7,4%), per sobre de la mitjana espanyola (6%) però per sota de l’europea (8,7%).
Un altre fet destacable és que aquest 2015 augmenta la participació de dones emprenedores, en tant que es redueix al mínim la diferència entre gèneres en aquest capítol. De fet, les TEA són: 6,4% la masculina i 6,2% la femenina, un registre, aquest segon, que situa Catalunya per sobre de la mitjana europea (5,3%). A Espanya, per contra, el gap entre homes i dones encara es manté (6,4% vs 5%). Pel que fa als nivells formatius es percep la tendència habitual: la propensió a emprendre segueix sent més acusada en els nivells d’educació superiors, que assoleixen una TEA de màxims històrics (un 24,4%, molt per sobre d’Espanya -14%-, Europa -11%- i les economies basades en la innovació -12%-).
Barcelona, en línia amb Catalunya
Pel que fa a Barcelona, la seva tendència va en línia amb la catalana; és a dir, major pes de la qualitat de l’emprenedoria per sobre de la quantitat, en tant que també ha vist reduïda la taxa d’emprenedoria per necessitat en favor de la que s’impulsa per oportunitat. La TEA de Barcelona se situa l’any 2015 en el 6,1%, amb una proporció gairebé idèntica a la catalana en emprenedoria per necessitat/emprenedoria per oportunitat (1,2% i 4,9%, respectivament). En quant a la solidesa de projectes, les dades de Barcelona són també molt positives. En primer lloc, les iniciatives de més de 3,5 anys representen el 9,67% de la població adulta. Pel que fa a abandonaments i tancaments, els registres barcelonins són fins i tot millors que els catalans: la taxa d’abandonament és 0.95% (-44% vs 2014) i la de tancaments 0,34% (-57% vs 2014).