Publicat el 02-10-2018
Valentí, a què es dedica Embotits Oliveras SL?
Embotit Oliveras és una empresa familiar fundada l’any 1925 dedicada a l’elaboració pròpia i venda d’embotits i altres productes càrnics.
Per què vau decidir posar-la a la venda i venir a Reempresa?
Els dos socis érem el meu pare i jo. Qui ve del sector i coneix perfectament el negoci és el meu pare; i jo, tot i haver crescut des de petit en aquest entorn, tinc un altra professió.
Donada la jubilació del meu pare, jo no podia dedicar-hi el temps que requeria el negoci i per aquest motiu vam prendre la decisió de cedir-lo i que una altra persona pogués donar-li continuïtat.
Quin perfil de reemprenedor crèieu que era idoni per l’empresa?
En relació al perfil del reemprenedor, la persona que comprés l’empresa no podia ser qualsevol, per a nosaltres era important que fos una persona del “ram”, ja que l’elaboració d’embotits és al cap i a la fi un ofici i requereix de temps conèixer i dominar-ho tot.
Valentí, vau iniciar diferents processos amb altres reemprenedors abans de reunir-vos amb el Moisès? Com van ser les negociacions, fàcils o difícils?
L’empresa tenia l’activitat d’obrador i dues botigues físiques. La nostra idea era vendre-ho tot a la mateixa persona, però tot i això no ens vam tancar a la opció de vendre-ho per separat, tal i com hem acabat fent.
Des d’un inici, l’empresa va cridar l’atenció als reemprenedors, i van aparèixer molts interessats, però no va haver-hi feeling, i a més a més hi havia el tema de la fàbrica, que és més complex i que per tant ens feia ser més exigents amb el perfil del reemprendor.
Finalment va aparèixer un proveïdor nostre interessat en comprar una de les botigues, la que no té obrador, i després d’algunes negociacions, que van ser molt ràpides vam firmar el contracte de compravenda. Per nosaltres era un bon perfil ja que coneixia l’empresa, el sector i fins i tot a les treballadores. Al firmar el contracte de compravenda, i tenint en compte que encara ens quedava per vendre la botiga de Terrassa i l’obrador, vam acordar seguir amb els mateixos proveïdors per tal de que els nostres clients no notessin el canvi en la gestió de l’empresa.
Passat un temps, va aparèixer un altre reemprenedor, en Moisès, que en aquell moment estava vivint a l’estranger i volia tornar a venir a viure aquí i per això volia reemprendre. En Moisès des del moment en què el vam conèixer ens va semblar un comprador idoni ja que venia del sector (sabia elaborar embotit) i havia tingut una empresa similar a l’estranger.
Posar-vos d’acord en la compravenda d’Embotits Oliveras SL, va ser fàcil?
Tot i la complexitat del tema, les negociacions van ser fàcils, ja que hi havia molt interès en ambdues parts perquè tot anés bé. Finalment, en Moisès va adquirir la societat, que incloïa la botiga de Terrassa i l’obrador. Tot i això, cal destacar que en casos com el de la meva empresa un tema complex són els treballadors, ja que tenien una antiguitat molt gran (25 anys), i tot i que són molt bones treballadores, el reemprenedor podia no voler seguir amb elles, fet que hagués suposat acomiadar-les amb el gran cost que suposa això. Afortunadament, en Moisès volia seguir amb les treballadores, ja que sabia que són un element clau per a que els clients no notin la diferència en el canvi de gestió.
Creieu que és important establir un període de treball en comú per transmetre el know-how empresarial?
Si, per nosaltres un aspecte molt important és facilitar l’entrada a l’empresa del reemprenedor, tant amb l’import i els terminis de pagament com amb l’acompanyament al reemprenedor per a conèixer tot el funcionament de l’empresa i fer-li les coses més fàcils. Tot i això, en Moisès aprèn molt ràpid els petits detalls de la nostra empresa així que creiem que al final l’acompanyament no serà gaire llarg, però per part nostra estem a la seva disposició pel què necessiti.
Quin consell donarieu a algú que s’estigués plantejant cedir el seu negoci?
Un aspecte molt important per nosaltres és no voler amagar res i dir les coses tal i com són per evitar problemes posteriors, tant amb els treballadors com amb el reemprenedor. Això és important perquè l’empresa té un vicis adquirits amb el pas dels anys, i això pot preocupar als treballadors ja que els hi pot canviar la forma de treballar amb l’entrada d’una nova persona. Tanmateix, recomanaríem al cedent no tenir por a ensenyar les instal·lacions, ja que per a un reemprenedor pot ser un aspecte important per a reemprendre ja que s’ha de poder adaptar a la idea de negoci que té aquella persona en ment.
Teniu algun comentari personal a fer amb l’experiència a Reempresa?
En tot moment ens han donat suport en la preparació de la cessió del negoci, els passos que havíem de seguir i finalment l’elaboració del contracte de compravenda de participacions. Estem molt agraïts.