Negocis a la recerca d’un amo
Publish on 15-05-2015
Per Ramon Valdivia, tenir un negoci propi era un repte aparcat a l’espera de l’oportunitat perfecta, que no va arribar fins al dia en què va haver d’abandonar el sector de la banca i passar a formar part de les llistes de l’atur. Tenia el temps i els diners, però li faltava la idea. “Havia de ser una idea d’èxit. La meva experiència financera em deia que partir de zero és bonic, però arriscat. El més fàcil és donar continuïtat a un projecte ja en marxa”, confessa. Així va començar la seva recerca d’una empresa viable amb un nou amo.
Enrique Sanz, en canvi, feia tres anys que intentava trobar un relleu al capdavant de Digital Satélite Center, la companyia de serveis d’integració audiovisual que va fundar a Barcelona i que va dirigir durant més de 15 anys. La data de jubilació s’apropava i malgrat que el seu fill treballava a la firma, “no li agradava la gestió empresarial”, explica Sanz. Ell i Valdivia es buscaven però no es coneixien. Fins que van sentir parlar de Reempresa, un projecte liderat per la patronal Cecot i la Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya (cp’Ac), que posa en contacte possibles compradors amb propietaris de petites i mitjanes empreses (pimes) que vulguin traspassar-les.
Des que es va fundar el 2011, Reempresa ha assessorat la cessió de 413 pimes. Gairebé la meitat de les operacions es van realitzar l’any passat i aquest primer trimestre del 2015 ja ha tancat 46 traspassos. “El 89% de les reempreses que hem aconseguit s’han fet entre persones que no es coneixien prèviament, la qual cosa demostra que la iniciativa és útil. S’ha convertit en un mercat concret on poden acudir cedents i emprenedors. Una cosa necessària perquè abans era molt difícil que les dues parts es trobessin”, assegura el director de Reempresa, Albert Colomer. El centre diu que ha contribuït al manteniment d’uns 1.500 llocs de treball.
La idea de Reempresa va sorgir el 2011 en un context de destrucció de pimes: la crisi n’havia fet desaparèixer més de 15.000 en tres anys, segons les dades de Idescat. Si bé la majoria ho feia per motius econòmics, algunes es veien abocades a abaixar la persiana per altres raons. A aquestes últimes es dirigeix la iniciativa, que exigeix a les companyies demostrar que encara són viables per participar en el projecte. Això explica que la majoria de casos que ha atès, el 29%, siguin empresaris que buscaven un successor per poder jubilar-se.
Com Ketty Sellarés, que havia gestionat Miroia, un centre de preparació per a la maternitat a Terrassa, durant els últims 32 anys. Volia descansar i gaudir de la jubilació al 100%. “La vaig gestar, la vaig parir, la vaig fer créixer i necessitava que algú l’adoptés”, explica. Sellarés, de 67 anys, era una llevadora que després es va passar a la psicologia i va fusionar les dues carreres per ajudar les dones dels anys 80 “que volien ser mares modernes però no sabien com”. “Vam tenir tant èxit que hi venia gent de fora de Catalunya. Vam arribar a atendre 72 dones alhora i vam canviar de local per un altre de més gran”, recorda orgullosa.
Però els anys van passar i Sellarés es va veure obligada a postergar la seva jubilació completa dos anys més perquè no trobava relleu en el seu entorn més proper. Els seus dos fills tenien altres plans de vida i els seus empleats no s’atrevien a agafar les regnes del negoci. “L’empresa anava bé, però jo estava cansada i em vaig dir a mi mateixa que si al desembre no trobava ningú, la tancaria”, confessa.
Fins que un dia, veient la televisió, va sentir parlar de Reempresa. “De seguida ens van presentar molta gent. Hi havia unes quatre persones amb més possibilitats, però per a aquest negoci cal saber tant de psicologia com de gestió d’empreses”, comenta. Al final no va ser cap d’elles la que es va quedar amb Miroia, sinó la veïna de la planta inferior, Paola Lazo, directora del centre per a atenció de famílies de nens amb autisme Can Pau.
“Jo buscava un local en Granollers per fer-hi una altra seu de Can Pau. Però quan el fill de la Ketty em va comentar que la seva mare es jubilava, em vaig interessar per Miroia. Obrir un local a Granollers i donar-lo a conèixer m’hauria ocupat molt temps. En canvi, és més fàcil donar continuïtat a un projecte amb trajectòria que iniciar-ne un de nou”, explica Lazo, de 39 anys. Si bé Sellarés va trobar la seva substituta per altres mitjans, va decidir seguir acudint a Reempresa perquè assessorés el traspàs.
“Les pimes necessitaven un mercat com aquest perquè, davant la seva grandària i poca facturació, contractar una consultoria per a aquest servei no surt rendible”, afirma Colomer. Entre altres avantatges, el directiu destaca que els cedents de Reempresa solen concedir facilitats de pagament i que la majoria continua implicat en la companyia durant uns mesos per entrenar el nou propietari.
El centre és una de les quatre entitats triades per la Unió Europea per definir els estàndards de qualitat de les plataformes de transmissió d’empreses en el projecte Engaging Users for Business Transfer (EU4BT).